The Wire: una història difícil d'assaborir, però amb un sabor deliciós

The Wire explica la lluita de la policia de Baltimore, als Estats Units, contra el tràfic de drogues en aquesta ciutat. Dit així, l'argument d'aquesta sèrie de la cadena nord-americana HBO no sembla ni apassionant ni molt diferent al d'altres sèries i pel·lícules que estem cansats de veure.

Però a partir d'aquest combat contra la droga The Wire teixeix al llarg de cinc temporades una història rica i complexa, explicada amb un ritme personalíssim. Al departament de policia no hi ha herois ni agents abnegats, sinó gent que, en el millor dels casos, intenta fer la seva feina de la millor manera que pot o dropos que misteriosasment van escalant en la cadena de comandament. La sèrie també aprofundeix en el dia a dia del funcionament de les bandes organitzades, que la sèrie descriu amb una verosimilitud esgarrifosa, formades per nens, joves i adults d'una comunitat negra majoritària però marginal.

Reduir The Wire a una història de lladres i serenos seria un error. Immens. Darrera aquest arc argumental principal s'hi amaguen desenes de personatges, molt ben definits i magníficament interpretats. D'aquesta manera, és facil emocionar-se cada vegada que apareix Bubbles, un vagabund confident de la policia, o estremir-se quan apareix en pantalla Omar Little, un pistoler que es lucra a costa de les bandes organitzades sempre seguint el seu particular codi. Però The Wire és, sobretot, un sèrie amb un guió excepcional, una història d'històries, amb un gran nombre de subtrames, majoritàriament una per temporada, que posen el focus d'atenció en els poders econòmics i polítics, i el funcionament del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació.

És fàcil d'endevenir que The Wire no és un producte fàcil ni de consum ràpid. La llegenda diu que preguntat sobre si les característiques de la sèrie l'allunaven de l'espectador mitjà, un dels seus creadors, David Simon, va dir "a la merda l'espectador mitjà".

N'hi ha que al darrera d'aquest mosaic d'històries hi ha volgut veure un retrat gens complaent d'una ciutat industrial nord-americana i, per extensió, dels Estats Units i de tots els països capitalistes. Segurament és així. Darrera dels dilemes morals de l'alcalde de Baltimore, dels ascensos incomprensibles al cos de policia, de la corrupció al port de la ciutat o dels esforços dels professors per mantenir l'ordre al col·legi hi podem veure reflectits alguns dels defectes (o de les virtuts) del nostre entorn, de la nostra feina o de la nostra societat.

Tot plegat, però, sense moralines ni excessius aires pretenciosos. Simplement una gran història, narrada a ritme lent sense trucs ni focs d'artifici, per assaborir-la tranquil·lament des del sofà de casa.