martes, 26 de marzo de 2013

Depeche Mode i jo



És Barrel of a gun de Depeche Mode una bona cançó? És una cançó prou bona per justificar l'inici de l'única afició seriosa que tinc per a un grup de música? Doncs segurament no. Però recordo que després d'escoltar-la, segurament a los 40 Principales, vaig anar a l'Eroski a comprar el disc a la qual pertanyia, Ultra. I quan tens 14 anys i una setmanada escassa, fer una inversió de prop de 2.500 pessetes es converteix en una decisió important.

Com que en aquell temps el meu nivell d'anglès era encara més mediocre que l'actual, no tenia ni idea que aquella cançó d'atmosfera sinistra era una mena de crònica de l'addicció a les drogues de Dave Gahan, cantant del grup. De fet, vaig anar interessant-me per la biografia del grup a mesura que anava recuperant la seva discografia. Aquí la memòria ja em juga una mala passada: no recordo si abans vaig agafar a la Biblioteca Pública de Tarragona els CD Violator i Songs of faith of devotion (els seus discs més famosos) o anteriorment ja m'havia comprat l'oportuna edició dels seus darrers grans èxits, Singles 86-98.