martes, 5 de junio de 2012

'Jo confesso'? Jo t'absolc!


Una història d'amor, un recorregut pel Mal a Europa, una oda a la cultura... Es fa difícil explicar l'argument de Jo confesso, la colossal novel·la de Jaume Cabré. Es va publicar l'any passat, ha tingut un enorme èxit de crítica i públic (Alemanya inclosa), però fins ara no havia tingut l'oportunitat de llegir el seu fascinant miler de pàgines.

El protagonista de la història és Adrià Ardèvol, un fill de la burgesia barcelonina, nascut a mitjan segle XX i amb una gran facilitat per a l'estudi. El llibre ens explica, amb un ordre aparentment cronològic, les seves manies i neures, la seva passió per la música i les llengües estrangeres i les seves relacions de parella. Constantment el relat principal es trenca i deriva en petites històries, més o menys independents, que tenen lloc en diferents indrets del món en diferents moments, des de l'Edat Mitjana fins a la II Guerra Mundial. Primerament et descol·loquen i gairebé fan nosa; després t'adones que sempre hi apareix algun dolent i hi busques lligams amb la història principal i, al final... Bé, ho això ho deixarem obert.

Dit així, l'argument sembla pretensiós, inconnex i poc estimulant. Segurament ho és, però cal deixar-se seduir per les vivències d'uns personatges magistralment retratats. De fet, la novel·la és llegeix a gust perquè la història atrau, però es gaudeix perquè està escrita de manera deliciosa. Si Adrià Ardèvol és un erudit hàbit de coneixements, Jaume Cabré és un autor hàbil en els seus plantejaments. El lector pot quedar estabornit per l'allau de recursos exhibits, especialment quan l'autor combina la narració en primera o tercera persona o entrellaça les històries jugant amb els diàlegs de personatges separats per milers de quilòmetres o 600 anys. Pel que he llegit, són tècniques ja provades en novel·les anteriors i que a Jo confesso flueixen a la perfecció.

Com diu el tòpic, no és un llibre per llegir al metro, ja que les dimensions del volum i l'aparent dificultat per entrar en la història així ho desaconsellen. En qualsevol cas, la inversió val la pena i ens aportarà nous punts de vista per reflexionar sobre conceptes tan interessants com el sentiment de culpa, l'amistat, l'enveja, la malaltia o el Mal.


No hay comentarios:

Publicar un comentario