A molts se'ns va fer la boca aigua quan, fa uns mesos, vam saber que el guionista Aaron Sorkin (responsable de joies de la TV com The west wing o del guió de pel·lícules com The social network) preparava una nova sèrie. Vam anar a buscar el pitet quan vam saber que s'emetria a HBO, la cadena nord-americana que més cura té dels seus productes. I, personalment, feia salts d'alegria per casa quan es va confirmar que la sèrie tractaria de periodisme. Un cop vist el primer capítol de The Newsroom, emès diumenge als Estats Units, les altíssimes expectatives s'han vist complertes... a mitges.
El protagonista de la sèrie és Will McAvoy (interpretat per Jeff Daniels) presentador estrella de les notícies de l'Atlantis Cable News, una televisió fictícia amb seu a Nova York. En el primer capítol, McAvoy torna a treballar després d'unes polèmiques declaracions sobre la societat nord-americana i es veu obligat a canviar d'equip. Aquest fet coincideix (i aquí ja desvetllem el factor sorpresa del primer capítol) amb el vessament de petroli al Golf de Mèxic de maig de 2010, tragèdia que retrata periodísticament tots els membres de la redacció.
Aquest primer lliurament de la sèrie conté tots els elements marca de la casa: personatges interessants i ben perfilats, diàlegs brillants, idealisme pels quatre costats i, com no podia ser d'una altra manera, alguna dosi de walk and talk.
La reiteració del segell Sorkin pot ser, precisament, el taló d'Aquil·les de la sèrie. La ferotge crítica de Jeff Daniels sobre el paper dels mitjans de comunicació recorda massa el discurs inicial, també devastador contra els sectors més conservadors dels Estats Units, del productor de Studio 60. I algunes de les discussions periodístiques pequen d'excés de grandiloqüència i artificiositat, com si Sorkin hagués de remarcar constantment que els seus personatges són els bons. Fins i tot les subtrames amoroses, que a The West Wing servien de necessari contrapunt, sonen massa a històries ja viscudes.
És The Newsroom una sèrie dolenta? Ni molt menys! El capítol pilot ofereix 70 minuts de ritme trepidant, personatges interessants i trames molt sòlides, cosa que moltes altres sèries malden per aconseguir. A més, la sensació és que ens queden per veure moltes històries sobre criteris de noticiabilitat, la gestió empresarial d'una gran empresa periodística i les relacions amb el poder polític i econòmic. Un bon balanç i millors perspectives per intentar combatre una constant sensació de déjà vu.
PD: Tot just acabar aquesta entrada, he vist que Antoni Bassas ha ofert la seva interessant visió de The Newsroom en el seu bloc. Em quedo amb una de les seves frases: "Els diàlegs són brillants, massa brillants per ser reals, però a mi ja m’està bé. És ficció. Per posar un mirall pla ja tinc el carrer cada dia". Doncs veurem la sèrie sense mirall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario